ployer

Pronúncia: plwaje
    verb transitiu
  1. plegar.
  2. literàriament [plier] doblegar, corbar, blegar.
  3. figuradament doblegar, fer cedir.
  4. ployer les genoux doblegar els genolls.
    • figuradament doblegar-se (o cedir).
    5. verb intransitiu
  5. corbar-se pron, doblegar-se pron.
  6. [fléchir] cedir, enfonsar-se pron. Le plancher ployait sous le poids, el trespol cedia sota el pes.
  7. figuradament doblegar-se pron, sotmetre’s pron, cedir.
  8. faire ployer doblegar (o corbar).
    • [affaisser] enfonsar (o fer cedir).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç