poindre

Pronúncia: pwɛ̃dʀ
    verb transitiu
  1. antigament [piquer] picar, punxar.
  2. figuradament i literàriament [blesser] ferir, fer patir.
    3. verb intransitiu
  3. [une plante] apuntar, començar a sortir.
  4. [le jour] apuntar, traspuntar, rompre. Le jour commence à poindre, el dia comença a apuntar (a clarejar).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç