Pronúncia: pɔlitɛs
-
femení
- (bona) educació, cortesia, urbanitat infr. Une formule de politesse, una fórmula de cortesia (d’urbanitat).
- [action, parole] cortesia, finesa, paraules pl de cortesia (educades). Ils ont échangé des politesses, s’intercanviaren fineses (paraules de cortesia).
- brûler la politesse à qqn figuradament tocar el dos sense dir adeu (o anar-se’n a la francesa fam).
- conditionnel de politesse gramàtica condicional de cortesia.
- l’exactitude est la politesse des rois la puntualitat és la cortesia dels reis.
- pluriel de politesse gramàtica plural de cortesia.
- rendre la politesse à qqn figuradament tornar el favor a algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç