Pronúncia: pɔsibl
-
adjectiu
- possible. Ce n’est pas possible !, no és possible (és increïble, no pot ser)! Le plus tôt, le plus souvent, le mieux possible, al més aviat, al més sovint, al millor possible. Il est possible qu’il fasse chaud, és possible (pot ser) que faci calor.
- [dans une réponse] és possible, possiblement adv, probablement adv, potser sí. Iras-tu au cinéma demain ? possible, aniràs al cinema demà? és possible (potser sí).
- aussi bien que possible tan bé com pot (o tan bé com es pugui).
- aussitôt (ou dès) que possible tan bon punt (o així que) sigui possible (o al més aviat possible).
- autant que possible en la mesura del possible (o en tant que sigui possible).
- autant qu’il est possible tant com és possible.
- c’est-il Dieu possible ? és possible? (o no pot ser!)
- c’est pas Dieu possible ! no és possible (o no pot ser)!
- le moins possible el mínim possible (o tan poc com es pugui).
- le plus possible el màxim possible (o tant com es pugui).
- pas possible familiarment impossible (o increïble). Un type pas possible, un paio increïble.
- pas possible ! no és possible (o no fotis fam, o no pot ser, o és increïble)!
- rendre possible possibilitar (o fer possible).
- si possible si és possible (o si pots, o si és que pots). masculí
- possible.
- plural possibilitats f.
- au possible tant com sigui possible (o al màxim, o fora mida, o en extrem).
- dans le domaine du possible dintre del possible.
- faire (tout) son possible fer tots els possibles.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç