pourvoir

Pronúncia: puʀvwaʀ
    verb transitiu indirecte
  1. [à] satisfer, proveir, subvenir (a). Pourvoir aux besoins de qqn, satisfer les necessitats d’algú. Il doit pourvoir à l’entretien de toute la famille, ha de subvenir al manteniment de tota la família.
    2. verb transitiu
  2. [donner à] proveir, procurar. On l’a pourvu d’un nouvel emploi, l’han proveït d’una nova feina.
  3. [munir] proveir, fornir, subministrar. Pourvoir l’armée de provisions, proveir (fornir) l’exèrcit de provisions.
  4. [un poste] proveir, cobrir. Ils ont pourvu le poste de directeur, van cobrir (proveir) la plaça de director.
  5. antigament [établir] situar, col·locar.
  6. figuradament [doter] dotar. La nature l’a pourvue d’une grande intelligence, la natura l’ha dotada d’una gran intel·ligència.
  7. (bien) pourvu ben col·locat -ada (o situat -ada).
    8. verb pronominal
  8. proveir-se (de), procurar-se. Il s’est pourvu d’aliments pour un mois, es va proveir d’aliments per a un mes.
  9. dret recórrer, interposar un recurs, presentar recurs.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç