Pronúncia: pʀɑ̃dʀ
-
verb transitiu
- [saisir] agafar, atrapar. On doit prendre un pincée de sel, s’ha d’agafar un pessic de sal. Il l’avait pris par la main, l’havia agafat de la mà.
- [emporter] prendre, agafar, portar. Prends ton parapluie avant de sortir, pren (agafa) el paraigua abans de sortir. N’oublie pas de prendre le pain, no et descuidis de portar el pa.
- [accueillir] acollir, poder tenir, visitar, prendre, agafar, rebre, acceptar. Cette maison prend cinquante pensionnaires, aquesta casa acull (pot tenir) cinquanta pensionistes. Le dentiste n’a pas pu me prendre, el dentista no m’ha pogut visitar. On ne prend plus personne, no acceptem ningú més.
-
figuradament [aborder]
prendre(’s), agafar(-se).
Prenons un autre exemple, agafem un altre exemple.
Ils avaient mal pris la blague, s’havien agafat (pres) la broma malament.
Elle prenait la vie du bon côté, es prenia bé la vida.
Il faut prendre cette histoire au sérieux, cal agafar-se (prendre) aquesta història seriosament.
Si tu le prends ainsi..., si t’ho prens així... .
- [recevoir, adopter] posar-se pron, adoptar, treure, arreplegar, rebre, prendre, agafar. Elle avait pris un autre nom, s’havia posat un altre nom. Il a déjà pris cette habitude, ja ha adoptat aquest costum. D’où prend-il tant de courage ?, d’on treu tanta valentia? Il a pris des ordres du capitaine, va rebre les ordres del capità.
- [évaluer] prendre, mirar, agafar. Il lui a pris la température, li ha pres (li ha mirat) la temperatura. La police a déjà pris les empreintes, la policia ja ha agafat les empremtes.
- [inscrire, reproduire] prendre, fer. Il était en train de prendre des notes, estava prenent notes. Elle ne voulait prendre aucune photo, no volia fer cap fotografia.
- [se mettre en possession de, dérober] agafar, prendre, robar, quedar-se pron. Il lui avait pris son argent par la force, li havia pres els diners per la força. Ça ne mordait pas, je n’avais rien pris, no picaven, no havia agafat res. Il a tout pris, s’ho ha quedat tot.
- [chercher] passar a buscar (a cercar). Je vous prendrai à huit heures, us passaré a buscar (a cercar) a les vuit.
- [attraper] agafar, atrapar, enganxar fam, enxampar fam. Il avait été pris sans difficultés, l’havien agafat sense dificultats. Prenez-le vivant !, agafeu-lo viu! Elle s’est fait prendre à la fin, l’han agafada finalment.
- [attraper, enclore] agafar, encloure, entrapar, enganxar, cloure. Il a pris ses doigts dans la porte, s’ha agafat (enganxat) els dits a la porta.
- [demander, exiger] demanar, voler cobrar. Combien me prendriez-vous pour deux nuits ?, quant em demanaríeu (quant en voldríeu) per dues nits? Vous prenez trop cher, voleu cobrar (demaneu) massa. Prendre cher, cobrar (costar) car (picar fort fam).
- [occuper du temps] agafar, ocupar, robar, durar, trigar, tardar. C’est un travail qui lui prend tout son temps, és una feina que li ocupa tot el temps.
- [occuper de la place] ocupar. Cette armoire prend trop de place, aquest armari ocupa massa espai.
-
figuradament [s’emparer de]
apoderar-se pron de, emparar-se pron de, prendre.
Ils avaient déjà pris la forteresse, ja havien pres (s’havien emparat de) la fortalesa .
- [une maladie, une crise] venir a, sobrevenir a, passar a, agafar a. Les douleurs l’ont pris ce matin, els dolors li han vingut aquest matí. La fatigue m’avait pris, m’havia vingut el cansament. Ça te prend souvent ?, et passa sovint, això? Elle avait été prise de vertige, li havia vingut vertigen (havia tingut rodaments de cap).
- [posséder une femme] prendre, posseir.
- [attraper] atrapar, agafar, aprofitar-se pron de. Il avait été pris dans un gros conflit, havia estat atrapat (quedat atrapat) en un gran conflicte. Ils l’ont pris par les bons sentiments, s’han aprofitat dels seus bons sentiments.
- [surprendre qqn] agafar, enganxar fam, enxampar fam, sorprendre, prendre infr. Je te prends à conspirer !, t’he enganxat conspirant!
- [amener, attirer qqn] atrapar, enxampar, entrampar, enredar. On ne m’y prendra plus !, no em tornaran (pas) a enredar! Elle s’est laissée prendre, s’ha deixat enredar (l’han enredada).
- [manger, boire] prendre(’s), beure. Tu dois prendre ta médecine, t’has de prendre la medicina.
- [recevoir -l’air, le soleil, etc] prendre, parar, entomar. Elles prenaient le soleil, prenien (paraven) el sol. Qu’est-ce que tu fais ici en prenant la pluie ?, què hi fas aquí entomant la pluja?
- familiarment [croquer] menjar-se pron.
-
jocs d’entreteniment
matar, bufar, menjar-se pron.
Elle a pris un cavalier, s’ha menjat un cavall .
• familiarment [recevoir -des coups] rebre, arreplegar, guanyar-se pron, haver clavat a. Il a pris une bonne raclée, ha rebut una bona allisada. - [utiliser] agafar, prendre, posar-se pron. Prendre la plume, agafar la ploma. Prenez place, agafeu (preneu) seient. Ils voulaient prendre un taxi, volien agafar un taxi.
- [s’engager dans, emprunter] agafar, prendre. Ils ont pris le chemin de droite, han agafat (han pres) el camí de la dreta. Ils avaient pris la direction du quai, havien agafat (pres) la direcció del moll.
- [user à son gré] prendre, agafar, reservar, dedicar, esmerçar, disposar de. Ils avaient pris la liberté de s’adresser à elle, s’havien pres la llibertat d’adreçar-se a ella. Il avait pris le temps d’y aller, havia reservat el temps per a anar-hi. Elle a pris son temps, ha agafat el temps que li calia (s’ho ha pres amb calma).
- [commencer à faire qqch] emprendre, assumir. Il avait pris la fuite, havia emprès la fuga. Ils ont pris la défense de la forteresse, assumiren la defensa de la fortalesa.
- [adopter] prendre, agafar, tenir, fer, adoptar. J’ai pris cette décision, he pres aquesta decisió. Elle a pris la parole, va prendre la paraula. J’avais pris froid, havia agafat fred. Ils ont pris une attitude ombrageuse, van prendre una actitud recelosa.
- [tenir] prendre, agafar, mantenir, tenir. Il prenait ses distances, mantenia les distàncies. Il faut prendre du recul, cal agafar perspectiva. Il faut prendre patience, cal tenir (prendre) paciència.
- [en un certain sentiment] sentir, agafar. Elle l’avait prise en haine, li havia agafat odi. Je l’avais pris en pitié, havia sentit compassió (pietat) per ell.
- à tout prendre ben mirat (o al capdavall, o al cap i a la fi).
- bien prendre à qqn familiarment [d’avoir subi qqch] haver tingut sort de (o encara bo, o encara sort que). Bien nous a pris de n’avoir rencontré aucune difficulté, encara sort que no hem trobat cap dificultat.
- ça le prend aussi souvent que ça le quitte familiarment tan aviat li ve com se li’n va [un cop de geni, un atac, etc].
- c’est à prendre ou à laisser ho agafes o ho deixes.
- c’est autant de pris és cosa feta (o ja està guanyat).
- c’était toujours ça de pris sur l’ennemi familiarment tot això que tenien de guanyat.
- combien prend-il ? quant val (o a quant puja)?
- en prendre à son aise fer el que li ve de gust.
- être pris [par une occupation] estar molt ocupat -ada (o absorbit -ida).
- il n’y a qu’à se baisser pour les prendre familiarment se’n troben com els bolets.
- mal prendre à qqn familiarment [d’avoir subi qqch] no haver tingut sort de (o quina mala sort, o ja és mala sort que). Mal nous a pris d’avoir rencontré autant de difficultés, ja és mala sort que hàgim tingut tantes dificultats. Mal lui en a pris !, ha tingut ben mala sort (sí que ha tingut mala sort, sí que ha estat de pega)!
- prendre comme prendre com a (o agafar de).
- prendre de front qqch figuradament prendre’s (o agafar) de cara una cosa.
- prendre du bon temps passar-s’ho bé (o xalar, o passar una bona estona).
- prendre en mauvaise part qqch agafar-se (o prendre’s) una cosa malament.
- prendre la main (la taille, le bras) de qqn agafar algú de la mà (de la cintura, del braç o de bracet).
- prendre la Pitié pour un homme figuradament prendre la a per la b.
- prendre la porte familiarment agafar la porta (o el portant, o el camí de la porta).
-
prendre pour
prendre per (o confondre amb, o passar per).
Je l’avais prise pour sa sœur, l’havia presa per (l’havia confosa amb) sa germana .
- [regarder comme] prendre per (o considerar). Pour qui me prends-tu ?, per qui em prens (per qui m’has pres)?
- [se servir de] prendre com a. Elle l’a pris pour époux, l’ha pres com a espòs.
- prendre qqch en mal (ou en mauvaise part) prendre-s’ho malament.
- prendre qqn à l’écart agafar algú a part.
- prendre qqn par la douceur convèncer algú amb bones paraules (o amb paraules boniques, o a les bones).
- prendre qqn par les sentiments aprofitar-se dels sentiments (o del bon cor o de la bona fe) d’algú.
- prendre son temps anar fent (o no matar-s’hi fam, o fer la feina amb calma).
-
prendre sur soi
emportar-se.
- figuradament [tenir] aguantar (o dominar-se).
- [endosser] fer-se càrrec de (o assumir).
- [s’efforcer] proposar-se pron. Il avait pris pour soi de ne pas lui parler, s’havia proposat de no parlar-hi.
- prenez la peine de... feu (faci) el favor de...
- qu’est ce qui te prend ? familiarment què tens (o què et passa, o quina mosca t’ha picat fam)?
- savoir prendre qqn saber tractar (o saber entabanar) algú. verb intransitiu
- [pousser des racines] prendre, agafar, arrelar. Cette plante a pris, aquesta planta ha agafat (ha arrelat, ha pres).
- [suivre une direction] tirar, prendre, agafar. Il a pris à (sur la) gauche, ha tirat per l’esquerra.
- [commencer] arrencar. L’escalier prenait à droite, l’escala arrencava cap a la dreta.
- [coller] agafar-se pron, enganxar-se pron, aferrar-se pron, agarrar-se pron.
- [durcir, s’épaissir] prendre’s pron. Le plâtre prend, el guix es pren.
- [geler] glaçar-se pron. La rivière avait pris, el riu s’havia glaçat.
- [s’allumer] prendre, calar-se pron. Le feu ne prend pas, el foc no pren.
-
figuradament
prendre, arrelar, agafar.
Cette mode ne prendra pas, aquesta moda no arrelarà .
• [un médicament] fer efecte. - figuradament i familiarment [une explication] passar, ésser cregut -uda. Va racconter ça à d’autres : ça ne prend pas !, ves a explicar això a algú altre: això no m’ho empasso!
- jocs d’entreteniment cantar, anunciar. Il a pris à cœur, ha anunciat cors. verb pronominal
- [être pris, être absorbé] prendre’s. Ce médicament se prend trois fois par jour, aquest medicament es pren tres cops al dia.
- agafar-se. Ils se prenaient (par) la main, s’agafaven de la mà.
- [se coincer] quedar-se agafat -ada (enganxat -ada), enganxar-se. Sa cravate s’était prise dans la fenêtre, se li havia enganxat la corbata a la finestra.
- [être attrapé] quedar-se agafat -ada, caure, deixar-se agafar (enxampar). Le poisson s’était pris dans le filet, el peix s’havia quedat atrapat a la xarxa.
- [s’arracher, se disputer qqch] prendre’s. Les joueurs se prenaient le ballon, els jugadors es prenien la pilota.
- [s’unir sexuellement] unir-se, abraçar-se.
-
figuradament
agafar-se, sentir-se interessat -ada.
Elle ne pouvait se prendre à rien, no es podia sentir interessada per res (no es podia agafar a res que li interessés) .
• [se considérer] considerar-se, prendre’s. Ils se prennent au sérieux, es prenen seriosament. - il ne se prend pas pour une merde familiarment té molts de fums (o no es moca amb mitja màniga).
- s’en prendre à qqn de qqch endossar (o retreure) una cosa a algú (o acusar algú d’una cosa). Elle ne pouvait s’en prendre qu’à elle-même, només se’n podia culpar ella mateixa.
- se prendre à arrencar a (o posar-se a, o prendre’s a infr). Elle se prit à tousser, es va posar a tossir.
- se prendre à son jeu figuradament caure en el seu propi joc.
- se prendre d’affection pour qqn, qqch sentir afecte envers (per) algú, alguna cosa.
- se prendre d’amitié pour qqn fer-se amic -iga d’algú (o tenir amistat amb algú).
- se prendre de vin agafar una pítima (o emborratxar-se).
- se prendre par la main figuradament i familiarment [pour faire qqch] no estar-se de fer alguna cosa.
- se prendre par les épaules figuradament i familiarment forçar-se a fer alguna cosa.
- se prendre pour qqn, qqch tenir-se per (o creure’s, o considerar-se, o pensar-se que és). Il se prenait pour un héros, es tenia per un heroi. Pour qui se prend-il ?, qui es pensa que és?
-
s’y prendre
fer-ho (o intentar-ho, o posar-s’hi).
On s’y est pris à deux, ho hem fet entre tots dos.
Il sait s’y prendre, sap com posar-s’hi .
• [s’occuper de] encarar. Il faut s’y prendre à l’avance, cal encarar-ho abans (amb anterioritat). - s’y prendre bien (ou bien s’y prendre) fer-ho ben fet (o tenir-hi força traça, o treballar bé).
- s’y prendre mal (ou mal s’y prendre) no fer-ho bé (o no tenir-hi traça).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç