pressé
| -ée

Pronúncia: pʀese
    adjectiu
  1. premsat -ada.
  2. [un fruit, etc] espremut -uda.
  3. [serré] premut -uda.
  4. figuradament que té pressa. Ce sont des gens pressés, són gent que té pressa (que va atrafegada, atabalada).
  5. [urgent] urgent, peremptori -òria, apressant. Est-ce que c’est pressé de parler de cette affaire ?, és urgent (peremptori, apressant) parlar d’aquesta qüestió?
  6. ansiós -osa, delerós -osa, que té ganes. Il était pressé de partir, estava ansiós (delerós) de marxar.
  7. aller (ou parer) au plus pressé fer el més urgent.
  8. avoir l’air pressé semblar atabalat -ada (o atrafegat -ada).
  9. être pressé tenir pressa (o frissar).
    • estar estret -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç