presser

Pronúncia: pʀese
    verb transitiu
  1. premsar. Presser des raisins, premsar raïm.
  2. [un fruit, une éponge, etc] esprémer. Presser un citron, esprémer una llimona.
  3. [serrer] estrènyer, prémer. Presser dans un étau, prémer (estrènyer) en un cargol. Presser qqn entre ses bras, estrènyer algú entre els seus braços.
  4. [appliquer contre qqch] prémer, premsar. Presser qqn contre son cœur, prémer algú contra el seu cor.
  5. [exercer une pression] prémer, pitjar. Presser un bouton, prémer (pitjar) un polsador.
  6. figuradament [accabler] aclaparar.
  7. [harceler, assaillir] hostilitzar, pressionar, perseguir, empaitar, acaçar, acuitar. Presser l’ennemi, hostilitzar l’enemic. Presser ses débiteurs, perseguir (empaitar) els seus deutors. Presser qqn de questions, pressionar (atabalar) algú amb preguntes .
    • [inciter, obliger] incitar, obligar, forçar, pressionar. Il me pressait de terminer mon projet, em forçava perquè acabés el (meu) projecte.
  8. [hâter] apressar, cuitar. Presser le pas, apressar (cuitar) el pas.
  9. on presse l’orange et on jette l’écorce figuradament es fa servir i després es llença.
  10. presser qqn comme un citron esprémer algú com una llimona.
  11. se presser le citron familiarment esprémer-se el cervell (o escalfar-se el cap).
    12. verb intransitiu
  12. córrer pressa, ésser urgent, apressar, urgir. Cette affaire presse, aquest afer és urgent.
    13. verb pronominal
  13. [s’entasser] amuntegar-se, agombolar-se, apinyar-se. Ils s’étaient pressés à l’entrée du cinéma, s’havien amuntegat a l’entrada del cinema.
  14. [se blottir] arraulir-se.
  15. [se hâter] afanyar-se, apressar-se, cuitar intr, acuitar-se, enllestir-se infr. Se presser de faire qqch, afanyar-se (apressar-se) a fer alguna cosa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç