Pronúncia: pʀetɑ̃dʀ
-
verb transitiu
- [vouloir] pretendre, voler.
- [affirmer] pretendre. Elle prétendait avoir raison, pretenia tenir raó.
- à ce qu’il prétend pel que diu (o segons el que diu). verb transitiu indirecte
- [à] pretendre (a), aspirar (a). Prétendre à un honneur, à un titre, pretendre a un honor, a un títol. verb pronominal
- pretendre’s, considerar-se, pensar-se que és fam.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç