prétendre

Pronúncia: pʀetɑ̃dʀ
    verb transitiu
  1. [vouloir] pretendre, voler.
  2. [affirmer] pretendre. Elle prétendait avoir raison, pretenia tenir raó.
  3. à ce qu’il prétend pel que diu (o segons el que diu).
  4. verb transitiu indirecte
  5. [à] pretendre (a), aspirar (a). Prétendre à un honneur, à un titre, pretendre a un honor, a un títol.
  6. verb pronominal
  7. pretendre’s, considerar-se, pensar-se que és fam.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç