Pronúncia: pʀete
-
verb transitiu
- prestar, donar. Prêter son aide (son appui), prestar el seu ajut (el seu suport).
- deixar, prestar, fer un préstec de. Elle lui avait prêté de l’argent, li havia deixat diners.
-
figuradament [attribuer]
atribuir.
On me prêtait des propos que je n’avais pas tenus, m’atribuïen paraules que jo no havia dit .
- [donner de l’importance, etc] donar. Cela lui prêtait une toute autre signification, això li donava tota una altra significació.
- donar la culpa de, carregar [imputar].
- [préparer] parar.
-
on ne prête qu’aux riches
només es fan préstecs als rics.
• de porc i de senyor se n’ha de venir de mena (o diner crida diner). -
pourvu que Dieu lui prête vie !
familiarment
que Déu li allargui la vida!.
• prêter à la petite semaine prestar per poc temps i amb un fort interès. - prêter aide (ou secours) prestar ajut (o ajuda, o auxili).
- prêter asile oferir asil.
- prêter attention prestar (o parar) atenció.
-
prêter la (ou les) main(s)
figuradament [à qqch]
donar un cop de mà (o ajudar) en una cosa.
- [à qqn] donar un cop de mà a (o ajudar) algú.
- prêter le flanc à donar peu a [la crítica, etc].
- prêter l’oreille prestar (o parar) l’orella (o parar orelles).
- prêter serment prestar jurament.
- prêter sur gage prestar sota penyora (o fermança, o fiança).
- prêter une oreille attentive à qqch escoltar atentament una cosa. verb intransitiu
- donar-se pron. Ce tissu prête à l’usage, aquest teixit es dona amb l’ús. verb pronominal
- [à] prestar-se (a). Cette terre se prête à la culture de la vigne, aquesta terra es presta al conreu de la vinya. verb transitiu indirecte
- [à] prestar-se pron (a). Prêter à équivoque, à confusion, prestar-se a equívoc, a confusió.
- prêter à rire fer (o ésser causa de) riure (o ésser la riota de la gent).
- prêter au ridicule fer (caure en) el ridícul.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç