prêter

Pronúncia: pʀete
    verb transitiu
  1. prestar, donar. Prêter son aide (son appui), prestar el seu ajut (el seu suport).
  2. deixar, prestar, fer un préstec de. Elle lui avait prêté de l’argent, li havia deixat diners.
  3. figuradament [attribuer] atribuir. On me prêtait des propos que je n’avais pas tenus, m’atribuïen paraules que jo no havia dit .
    1. [donner de l’importance, etc] donar. Cela lui prêtait une toute autre signification, això li donava tota una altra significació.
    2. donar la culpa de, carregar [imputar].
    3. [préparer] parar.
  4. on ne prête qu’aux riches només es fan préstecs als rics.
    • de porc i de senyor se n’ha de venir de mena (o diner crida diner).
  5. pourvu que Dieu lui prête vie ! familiarment que Déu li allargui la vida!.
    prêter à la petite semaine prestar per poc temps i amb un fort interès.
  6. prêter aide (ou secours) prestar ajut (o ajuda, o auxili).
  7. prêter asile oferir asil.
  8. prêter attention prestar (o parar) atenció.
  9. prêter la (ou les) main(s) figuradament [à qqch] donar un cop de mà (o ajudar) en una cosa.
    1. [à qqn] donar un cop de mà a (o ajudar) algú.
    2. prêter le flanc à donar peu a [la crítica, etc].
  10. prêter l’oreille prestar (o parar) l’orella (o parar orelles).
  11. prêter serment prestar jurament.
  12. prêter sur gage prestar sota penyora (o fermança, o fiança).
  13. prêter une oreille attentive à qqch escoltar atentament una cosa.
  14. verb intransitiu
  15. donar-se pron. Ce tissu prête à l’usage, aquest teixit es dona amb l’ús.
  16. verb pronominal
  17. [à] prestar-se (a). Cette terre se prête à la culture de la vigne, aquesta terra es presta al conreu de la vinya.
  18. verb transitiu indirecte
  19. [à] prestar-se pron (a). Prêter à équivoque, à confusion, prestar-se a equívoc, a confusió.
  20. prêter à rire fer (o ésser causa de) riure (o ésser la riota de la gent).
  21. prêter au ridicule fer (caure en) el ridícul.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç