prévenant
| -ante

Pronúncia: pʀev(ə)nɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. [obligeant] atent -a, complimentós -osa, obsequiós -osa, considerat -ada, gentil, amatent, deferent, sol·lícit -a.
  2. [aimable, flatteur] agradable, afalagador -a. Il parlait d’un air prévenant, parlava amb un to afalagador (agradable).
  3. cristianisme prevenient. La grâce prévenante, la gràcia prevenient.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç