prévenir

Pronúncia: pʀev(ə)niʀ
    verb transitiu
  1. prevenir.
  2. [éviter en s’avançant à] avançar-se pron a [alguna dificultat].
    • prevenir, predisposar. Elle m’avait prévenu contre lui, m’havia previngut (predisposat) contra ell.
  3. [avertir] advertir, avisar. Elle est partie sans prévenir, se’n va anar sense avisar. Te voilà prévenu, ja estàs avisat .
    1. [sur un ton de menace] avisar, advertir. Je t’aurai prévenu !, ja t’he avisat prou!
    2. [informer] avisar, informar, prevenir. Les gendarmes étaient déjà prévenus, els gendarmes ja estaven avisats. Il faut prévenir le médecin, cal avisar el metge.
  4. [être obligeant] estar amatent a, avançar-se pron a, complimentar, obsequiar, afalagar. Il prévenait tous ses désirs, s’avançava (estava amatent) als seus desigs.
  5. infreqüent [devancer] passar al davant de, avançar.
  6. mieux vaut prévenir que guérir més val prevenir que guarir (o curar).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç