prodigue

Pronúncia: pʀɔdig
    adjectiu i masculí i femení
  1. pròpiament i figuradament pròdig -a.
  2. être prodigue de prodigar. Il est prodigue de compliments, ell prodiga compliments.
  3. le fils prodigue cristianisme el fill pròdig.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç