prompt
| -te

Pronúncia: pʀɔ̃(pt) -o(p)t
    adjectiu
  1. [diligent, empressé] prompte -a, amatent.
  2. [rapide] llest -a, ràpid -a, prompte -a, viu viva, rabent. Il est prompt comme la foudre (comme l’éclair), és ràpid com un llamp (és viu com la pólvora, com una centella).
  3. [immédiat] prompte -a, ràpid -a, immediat -a, sobtat -ada. Il a la repartie prompte, té la resposta ràpida. Recevoir de prompts secours, rebre assistència immediata. Un changement prompt, un canvi sobtat.
  4. [précipité] precipitat -ada, apressat -ada.
  5. antigament fugaç, breu.
  6. avoir la main prompte tenir la mà llarga.
  7. avoir le geste prompt [être rapide à agir] actuar de pressa (o no adormir-s’hi, o no entretenir-s’hi).
    • [à donner de l’argent] deixar anar la mosca (o deixar-los anar, o tenir les mans foradades).
  8. être prompt à [se produire] estar a punt de.
    1. [faire qqch] estar prest a (o prompte a).
    2. [une action, un mot, etc] ésser de... fàcil (o tenir sempre el... a punt, o tenir sempre un... preparat). Il est prompt à l’injure, és d’insult fàcil (sempre té l’insult a punt).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç