prouver

Pronúncia: pʀuve
    verb transitiu
  1. provar, demostrar. Prouver la vérité (la fausseté) d’un fait, provar (demostrar) la veritat (la falsedat) d’un fet.
  2. cela ne prouve rien això no demostra res.
  3. il est prouvé que... s’ha demostrat que...
  4. verb pronominal
  5. demostrar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç