punir

Pronúncia: pyniʀ
    verb transitiu
  1. castigar, punir infr. Punir un élève, castigar una alumna.
  2. [mal récompenser] castigar. Être puni de sa propre bonté, ésser castigat per la seva bondat.
  3. ciències militars arrestar.
  4. [de, pour] castigar per.
  5. [par] [une faute] castigar amb. L’assassinat était puni par la mort, l’assassinat es castigava amb la mort.
  6. c’est le bon Dieu qui l’a puni familiarment Déu l’ha castigat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç