Pronúncia: kɑ̃
-
conjunció
- quan. Quand tu auras fini tu pourras partir, quan hauràs (hagis) acabat podràs marxar. Quand je pense que nous étions si jeunes..., quan penso que érem tan joves...
- encara que. Quand il l’eût voulu, il n’eût pu, encara que ho hagués volgut, no hagués pogut.
- antigament i regionalisme [en même temps que] al mateix temps que. Elle était arrivée quand moi, havia arribat al mateix temps que jo.
- quand (bien) même [même si] encara que.
-
quand même
[cependant]
amb tot (o tanmateix, o però).
Ce nouveau travail est bon ; il semble quand même difficile, aquesta nova feina és bona, però sembla difícil .
• interjecció vinga (o vaja, o i ara, o no fotis fam)!
adverbi
- quan. Quand partez-vous ?, quan marxeu (us n’aneu)? C’est pour quand ?, quan (quin dia)?
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç