quand

Pronúncia: kɑ̃
    conjunció
  1. quan. Quand tu auras fini tu pourras partir, quan hauràs (hagis) acabat podràs marxar. Quand je pense que nous étions si jeunes..., quan penso que érem tan joves...
  2. encara que. Quand il l’eût voulu, il n’eût pu, encara que ho hagués volgut, no hagués pogut.
  3. antigament i regionalisme [en même temps que] al mateix temps que. Elle était arrivée quand moi, havia arribat al mateix temps que jo.
  4. quand (bien) même [même si] encara que.
  5. quand même [cependant] amb tot (o tanmateix, o però). Ce nouveau travail est bon ; il semble quand même difficile, aquesta nova feina és bona, però sembla difícil .
    interjecció vinga (o vaja, o i ara, o no fotis fam)!
  6. adverbi
  7. quan. Quand partez-vous ?, quan marxeu (us n’aneu)? C’est pour quand ?, quan (quin dia)?



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç