Pronúncia: kite
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament deixar, abandonar, marxar de, anar-se’n pron de, sortir de. Elle quittait son pays, abandonava el seu país. Il est accompagné d’un policier qui ne le quitte jamais, l’acompanya un policia que no el deixa mai. Elle vient de quitter la ville, acaba de deixar (de marxar de) la ciutat. Le docteur lui a interdit de quitter la chambre, el doctor (el metge) li ha prohibit de sortir de l’habitació.
- figuradament deixar, abandonar. Elle a quitté son mari, ha deixat el seu marit. La santé l’avait quitté, la salut l’havia abandonat.
- [s’écarter de, se séparer de] separar-se pron de. Ses pieds ne quittaient pas le sol, els seus peus no se separaven de terra.
- [lâcher] deixar anar, deixar. Il quitta ma main, em va deixar anar la mà.
- [endroit habitable] deshabitar.
- [enlever] treure’s pron.
-
antigament
renunciar a.
- alliberar, dispensar.
- cedir.
- ça le prend aussi souvent que ça le quitte familiarment tan aviat li ve com se li’n va [un cop de geni, un atac, etc].
- depuis qu’elle nous a quittés d’ençà que no és (o que no la tenim) entre nosaltres (o des del dia que se’n va anar).
- la vie l’a quitté la vida vida l’ha deixat -ada (o abandonat -ada).
- les rats quittent le navire figuradament les rates abandonen el vaixell [els covards fugen].
- ne pas quitter qqn des yeux no perdre d’ull algú (o no treure els ulls o la vista o la mirada del damunt d’algú).
- ne quittez pas no pengeu (o no deixeu el telèfon).
- ne quittez pas l’écoute no canvieu d’emissora.
- quitter ce monde figuradament anar-se’n d’aquest món (o del món, o deixar aquest món).
- quitter l’habit religieux deixar (o penjar fam) els hàbits. verb pronominal
- deixar-se, abandonar-se, acomiadar-se, veure’s el darrer cop. Ils ne se quittent jamais, no es deixen mai. Elles se sont quittées au port, es van acomiadar al port.
- [rompre une relation] separar-se, deixar-ho córrer fam.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç