rabougrir

Pronúncia: ʀabugʀiʀ
    verb pronominal
  1. [un arbre, etc] neulir-se, pansir-se.
  2. [une personne] encongir-se, recargolar-se, pansir-se, neulir-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç