racine

Pronúncia: ʀasin
    femení
  1. pròpiament i figuradament gramàtica i matemàtiques arrel, rel. La racine d’une dent, d’un mot, l’arrel d’una dent, l’arrel d’un mot (el radical). Une racine carrée, una arrel quadrada. Les racines de l’histoire, les arrels de la història.
  2. attaquer (ou couper) le mal à la (ou dans sa) racine atacar (o tallar) el mal de soca-rel (o atacar el mal d’arrel).
  3. jeter des racines figuradament posar arrels.
  4. prendre racine posar arrels (o arrelar, o agafar).
    1. figuradament (poder) florir-s’hi.
    2. posar arrels (o quedar-se, o fixar-se).
  5. racine rachidienne anatomia arrel raquídia.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç