Pronúncia: ʀaʒ
-
femení
- pròpiament zoologia i medicina ràbia.
- [passion, fureur] passió (violenta), furor m/f. La rage de vivre, la passió de viure.
- à la rage rabiosament.
- écumer de rage figuradament treure foc pels queixals.
- entrer dans une rage folle agafar-li un atac de ràbia (o agafar una bona enrabiada).
- être en rage contre estar enfurismat -ada (o enrabiat -ada) contra.
- être ivre (ou fou) de rage figuradament estar boig -oja de ràbia (o perdre el món de vista).
-
faire rage
[une tempête, etc]
desencadenar-se (o bramar, o esclatar).
• figuradament [une mode, etc] fer furor (o fer un gran impacte). - la rage au ventre figuradament ple -ena de ràbia.
- mettre en rage fer empipar (o fer enrabiar).
- qui veut noyer son chien l’accuse de la rage qui no vol ca, ràbia li alleva (o si vols mal a un gos, digues que és rabiós).
- rage de dents mal m de queixal molt fort.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç