raidir

Pronúncia: ʀediʀ
    verb transitiu
  1. tibar, tesar.
  2. [rendre raide un tissu, un muscle] encarcarar, enravenar, enrederar. Elle avait les doigts raidis par le froid, tenia els dits enrederats de fred.
    3. verb pronominal
  3. [se mettre en tension] encarcarar-se, enravenar-se, tibar-se.
  4. figuradament endurir-se. Ils se sont raidis contre l’adversité, s’han endurit contra l’adversitat .
    • usat absolutament resistir intr, aguantar intr fort.
    5. verb intransitiu
  5. encarcarar-se pron, entercar-se pron, enravenar-se pron.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç