Pronúncia: ʀezɔ̃
-
femení
- pròpiament matemàtiques raó.
- [faculté intellectuelle] seny m, enteniment m, raó.
- [cause] motiu m, causa, raó. Le principe de raison suffisante, el principi de raó suficient. Pour quelle raison tu n’es pas venu ?, per quina raó (per què) no has vingut?
- [argument] raó, argument m, argumentació.
- à plus forte raison (encara) amb més raó (o motiu).
-
à raison de
a raó de.
• figuradament [selon] segons (o d’acord amb, o en proporció a, o proporcionalment a). - avec (juste) raison amb raó (o amb una raó justificada).
- avoir l’âge de raison tenir ús de raó (o arribar a l’edat de raó).
- avoir raison tenir raó.
-
avoir raison de
[faire qqch]
tenir raó de.
Elle avait raison de se plaindre, tenia raó de queixar-se .
- [agir correctement] fer ben fet de. Il avait eu raison de partir, havia fet ben fet d’anar-se’n.
- [qqn] vèncer la resistència de.
- [qqch] vèncer (o superar).
- avoir toujours de bonnes raisons [des excuses] trobar excuses per a tot (o tenir sempre una excusa a punt, o voler sempre fer passar amb raons).
- avoir tout à fait raison tenir tota la raó (del món).
-
ce que de raison
dret
com és de raó (o de justícia).
- comme de raison com és de raó (o de justícia).
- [comme il faut] com cal (o com és de raó).
- culte de la raison culte a la raó.
-
demander raison de qqch
demanar raó d’alguna cosa.
• antigament demanar una explicació (o una satisfacció, o una reparació). - donner raison à qqn donar la raó a algú.
- en raison de a causa de (o per amor de infr, o per raó de).
- en raison inverse de figuradament matemàtiques en raó inversa a.
- entendre raison acceptar raons (o explicacions), o entendre’s de raons (o ésser raonable).
- être de raison filosofia ens de raó.
- faire entendre raison à qqn fer posar (o fer venir) a la raó algú.
- faire (ou rendre) raison à qqn donar satisfacció a algú [acceptar el duel].
- faire (ou rendre) raison de qqch donar raó d’una cosa (o justificar una cosa).
- la raison du plus fort la raó del més fort.
- la raison pure filosofia la raó pura.
- mettre à la raison fer posar (o fer venir) a la raó (o persuadir, o reduir per força).
- parler raison dir raó (o parlar enraonadament).
- perdre la raison perdre la raó (o l’enteniment, o el seny).
- plus que de raison més del compte (o del que és convenient, o del que és raonable).
- pour des raisons de famille per raons (o interessos) de família.
- pour une raison ou pour une autre per la raó que sigui (o per una raó o altra).
- pour valoir ce que de raison... dret i perquè consti....
- raison de plus raó (de) més.
- raison de plus pour... raó de més (o encara amb més raó) per a...
- raison d’état raó d’estat.
- raison d’être raó d’ésser.
-
raisons de droit
dret
raons de dret.
• raisons de fait raons de fet. - raison sociale comerç i mercat raó social.
- ramener qqn à la raison fer posar (o fer venir, o portar) algú a la raó.
- revenir à la raison tornar a la raó.
- se faire une raison fer-se (el) càrrec d’una cosa.
- se rendre à la raison venir (o rendir-se) a la raó.
- tirer raison obtenir satisfacció [d’una ofensa].
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç