Pronúncia: ʀam(ə)ne
-
verb transitiu
- tornar a portar, portar, tornar. Demain je te ramenerai ton livre, demà et portaré (et tornaré) el llibre.
- [faire revenir] portar, conduir, acompanyar. Je l’avais ramené à la maison, l’havia portat a casa.
- [mettre en place] retornar.
- [apporter avec soi] emportar-se pron, endur-se pron, tornar amb. Il était parti en Amérique et en avait ramené de nombreux cadeaux, havia anat a Amèrica i n’havia tornat amb nombrosos regals. Aujourd’hui je ramène une amie à déjeuner, avui porto una amiga a dinar.
- [rabattre, tirer] escampar, tirar. Il avait les cheveux ramenés sur les yeux, tenia els cabells escampats davant dels ulls (que li tapaven els ulls). Il ramena son bras en arrière, va tirar el braç endarrere.
-
figuradament [faire revenir à un sujet]
portar.
Il ramena la question sur un autre sujet, va portar la qüestió cap a un altre tema .
- [avoir rapport à] relacionar amb. Il ramenait tout au sexe, ell ho relacionava tot amb el sexe.
- retornar. Ils ont ramené la paix au village, han retornat la pau al poble.
- restablir. Le soir ramenait la fièvre, el vespre restablia la febre.
- matemàtiques [réduire] reduir. Ramener une fraction à sa plus simple expression, reduir una fracció a la seva més simple expressió.
- la ramener figuradament i familiarment donar-se to (o fatxendejar, o faronejar infr, o fer-s’hi veure).
-
ramener qqn sur le bon chemin
figuradament
portar algú pel (o tornar algú al) bon camí.
• ramener sa fraise familiarment treure el nas (o aparèixer, o comparèixer, o venir, o arribar). Il a ramené sa fraise, ja ha comparegut (ja el tenim aquí). - ramener tout à soi figuradament fer-ho anar tot al seu voltant (o pensar només en ell mateix). verb pronominal
- venir intr, presentar-se, tornar intr.
- se ramener à reduir-se a.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç