Pronúncia: ʀɑ̃pɑ̃ -ɑ̃t
-
adjectiu
- que s’arrossega, que repta.
- zoologia rèptil.
- botànica rèptil, reptant.
- antigament enfiladís -issa.
- heràldica rampant.
- arquitectura inclinat -ada, en rampa.
-
figuradament [bas, servile]
baix -a, servil, llepa.
Caractère rampant, caràcter baix (servil) .
• que avança lentament. Le pouvoir rampant de l’Église, el poder de l’Església que avança lentament. - arc rampant arquitectura arc rampant.
- marche rampante ciències militars marxa reptant.
- personnel rampant irònicament aeronàutica personal de terra. masculí
- arquitectura vessant, aiguavés. Les rampants d’un toit, els vessants d’una teulada.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç