ranger1

Pronúncia: ʀɑ̃ʒe
    verb transitiu
  1. [disposer en rang] arrenglerar, arrenglar, arrengar.
    • [avec ordre] endreçar, ordenar. Range tes affaires !, endreça les teves coses! Il a passé le matin à ranger, s’ha passat el matí endreçant. Ces mots sont rangés par ordre alphabétique, aquests mots estan ordenats per ordre alfabètic.
  2. [garder] desar. Il a rangé le livre dans le tiroir, ha desat el llibre al calaix.
  3. [placer] deixar, desar, ficar fam. Où as-tu rangé le marteau ?, on has deixat (desat) el martell?
  4. [garer] arrambar, deixar arrambat -ada, aparcar.
  5. [classer] ordenar, classificar, agrupar.
  6. marina, marítim [longer] vorejar.
  7. figuradament classificar, situar, col·locar, considerar. C’est une voiture à ranger parmi les plus puissantes, és un cotxe que se situa entre els més potents .
    1. sotmetre, reduir, doblegar. Il l’avait rangé à son avis, l’havia sotmès (doblegat) a la seva opinió.
    2. arrenglerar, arrenglar, posar a la llista de.
  8. [sous] [une domination] posar (sota), sotmetre (a), reduir (a).
  9. verb pronominal
  10. [pour laisser un passage] apartar-se, arraconar-se, llevar-se.
  11. [se mettre en ordre] col·locar-se, posar-se, disposar-se. Ils se rangeaient par quatre, es disposaven de quatre en quatre (es posaven en files de quatre).
  12. [se garer] arrambar-se. Il s’est rangé contre le trottoir, s’ha arrambat a la vorera.
  13. [devoir être rangé] desar-se, haver-se de desar (de posar), anar intr. Où se rangent les tenailles ?, on s’han de desar (on van) les tenalles?
  14. figuradament posar seny, asserenar-se.
    1. ordenar-se [un mateix].
    2. se ranger à un avis adoptar (o seguir) una opinió.
    3. se ranger du côté de qqn arrenglerar-se amb algú (o posar-se al costat d’algú).
    4. se ranger (ou être rangé) des voitures familiarment figuradament posar seny (o retirar-se, o deixar-ho).
    5. se ranger sous [une enseigne, etc] posar-se sota.



  15. Vegeu també:
    ranger2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç