Pronúncia: ʀɑ̃ʒe
-
verb transitiu
-
[disposer en rang]
arrenglerar, arrenglar, arrengar.
• [avec ordre] endreçar, ordenar. Range tes affaires !, endreça les teves coses! Il a passé le matin à ranger, s’ha passat el matí endreçant. Ces mots sont rangés par ordre alphabétique, aquests mots estan ordenats per ordre alfabètic. - [garder] desar. Il a rangé le livre dans le tiroir, ha desat el llibre al calaix.
- [placer] deixar, desar, ficar fam. Où as-tu rangé le marteau ?, on has deixat (desat) el martell?
- [garer] arrambar, deixar arrambat -ada, aparcar.
- [classer] ordenar, classificar, agrupar.
- marina, marítim [longer] vorejar.
-
figuradament
classificar, situar, col·locar, considerar.
C’est une voiture à ranger parmi les plus puissantes, és un cotxe que se situa entre els més potents .
- sotmetre, reduir, doblegar. Il l’avait rangé à son avis, l’havia sotmès (doblegat) a la seva opinió.
- arrenglerar, arrenglar, posar a la llista de.
- [sous] [une domination] posar (sota), sotmetre (a), reduir (a). verb pronominal
- [pour laisser un passage] apartar-se, arraconar-se, llevar-se.
- [se mettre en ordre] col·locar-se, posar-se, disposar-se. Ils se rangeaient par quatre, es disposaven de quatre en quatre (es posaven en files de quatre).
- [se garer] arrambar-se. Il s’est rangé contre le trottoir, s’ha arrambat a la vorera.
- [devoir être rangé] desar-se, haver-se de desar (de posar), anar intr. Où se rangent les tenailles ?, on s’han de desar (on van) les tenalles?
-
figuradament
posar seny, asserenar-se.
- ordenar-se [un mateix].
- se ranger à un avis adoptar (o seguir) una opinió.
- se ranger du côté de qqn arrenglerar-se amb algú (o posar-se al costat d’algú).
- se ranger (ou être rangé) des voitures familiarment figuradament posar seny (o retirar-se, o deixar-ho).
- se ranger sous [une enseigne, etc] posar-se sota.
Vegeu també:
ranger2
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç