Pronúncia: ʀap(ə)le
-
verb transitiu
- [une personne, un animal] cridar.
- [obliger à revenir] reclamar, demanar. Ses affaires la rappellent à Lyon, els seus negocis la reclamen (la demanen) a Lió.
- [les exilés] amnistiar.
-
[appeler de nouveau]
tornar a cridar (a demanar).
• [au téléphone] tornar a trucar (a telefonar). - retornar, recuperar. Ressort qui rappelle une pièce, molla que retorna una peça. Rappeler une corde, recuperar una corda.
- retornar, portar. Cela m’a rappelé ma force, allò em va retornar la força. Ce paysage me rappelle un sentiment de nostalgie, aquest paisatge em porta un sentiment de nostàlgia.
- recordar. Rappelle-moi ton nom, recorda’m el teu nom. Cela me rappelle mon pays, això em recorda el meu país. Tu me rappelles ton père, em recordes el teu pare.
-
figuradament
cridar.
Rappeler au devoir, à l’ordre, cridar al deure, a l’ordre .
• [d’un évanouissement] retornar, reanimar, revifar. - rappeler auprès de qqn cridar (o fer venir) al costat d’algú. verb intransitiu
- [chasse] cridar-se pron [els ocells].
- rappeler sur une amarre, une ancre marina, marítim anar cap a una amarra, una àncora. verb pronominal
- recordar-se de, recordar tr, remembrar tr infr. Avoir du mal à se rappeler qqn, tenir dificultats (treballs) per a recordar algú (per a recordar-se d’algú).
- se rappeler à (ou au bon souvenir de) qqn donar records a algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç