rappeler

Pronúncia: ʀap(ə)le
    verb transitiu
  1. [une personne, un animal] cridar.
  2. [obliger à revenir] reclamar, demanar. Ses affaires la rappellent à Lyon, els seus negocis la reclamen (la demanen) a Lió.
  3. [les exilés] amnistiar.
  4. [appeler de nouveau] tornar a cridar (a demanar).
    • [au téléphone] tornar a trucar (a telefonar).
  5. retornar, recuperar. Ressort qui rappelle une pièce, molla que retorna una peça. Rappeler une corde, recuperar una corda.
  6. retornar, portar. Cela m’a rappelé ma force, allò em va retornar la força. Ce paysage me rappelle un sentiment de nostalgie, aquest paisatge em porta un sentiment de nostàlgia.
  7. recordar. Rappelle-moi ton nom, recorda’m el teu nom. Cela me rappelle mon pays, això em recorda el meu país. Tu me rappelles ton père, em recordes el teu pare.
  8. figuradament cridar. Rappeler au devoir, à l’ordre, cridar al deure, a l’ordre .
    • [d’un évanouissement] retornar, reanimar, revifar.
  9. rappeler auprès de qqn cridar (o fer venir) al costat d’algú.
  10. verb intransitiu
  11. [chasse] cridar-se pron [els ocells].
  12. rappeler sur une amarre, une ancre marina, marítim anar cap a una amarra, una àncora.
  13. verb pronominal
  14. recordar-se de, recordar tr, remembrar tr infr. Avoir du mal à se rappeler qqn, tenir dificultats (treballs) per a recordar algú (per a recordar-se d’algú).
  15. se rappeler à (ou au bon souvenir de) qqn donar records a algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç