Pronúncia: ʀɑze
-
verb transitiu
- [le poil] afaitar, raure infr. Elle lui rasait la barbe, li afaitava la barba.
- [couper à ras les cheveux de qqn] pelar arran. Les condamnés étaient rasés avant leur exécution, els condemnats eren pelats arran abans de llur execució.
- [les oreilles] abaixar.
- cristianisme [un prêtre] tonsurar.
- [couper à ras] arranar, arrasar.
- [un arbre] arrasar, talar.
- [un édifice] arrasar, abatre, aterrar.
-
figuradament
rasar, fregar, passar fregant (a frec).
• familiarment emprenyar, empipar, xinxollar, xeringar, fastiguejar. - automòbil, automobilisme i ferrocarrils anivellar, posar a nivell.
- indústria tèxtil sotmetre a l’allisadora.
- à raser d’afaitar. Crème, mousse à raser, crema, escuma d’afaitar.
- demain on rase gratis figuradament i familiarment demà m’afaitaràs.
-
raser les murs
passar arran de paret.
• figuradament dissimular [mirar de passar desapercebut -uda]. - raser une mesure [à grains] arrasar (o rasar) una mesura.
- raser un navire marina, marítim arrasar un vaixell. verb pronominal
- [se faire la barbe] afaitar-se.
- familiarment [s’ennuyer] avorrir-se, fastiguejar-se, enfastidir-se.
- [se tapir] ajeure’s a terra.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç