rater

Pronúncia: ʀate
    verb intransitiu
  1. [une arme à feu] fallar.
  2. figuradament [échouer] fallar, fracassar. L’affaire avait raté, l’afer havia fallat (fracassat).
  3. ça n’a pas raté ! familiarment no falla!
    4. verb transitiu
  4. errar, fallar, no tocar. Elle a raté la balle avec sa raquette, va fallar la pilota amb la raqueta.
  5. [le train, l’avion, etc] perdre.
  6. figuradament deixar passar, deixar perdre, perdre’s pron. Elle ne ratait pas une occasion de lui rappeler ses devoirs, no deixava passar l’ocasió de recordar-li els seus deures. Il a raté le film, s’ha perdut el film .
    • [ne pas réussir] fer malament, equivocar, fallar, fracassar. C’est une sauce impossible à rater, és una salsa que no es pot fer malament. Il a raté son coup, li ha fallat la jugada.
  7. [qqn] no trobar. Je regretterais vous rater, em sabria greu no poder-vos trobar.
  8. il n’en rate pas une familiarment i irònicament no n’encerta ni una (o no para de cagar-la vulg).
  9. ne pas rater qqn figuradament i familiarment repassar (o adobar) algú.
  10. raté ! fallat!
  11. rater le début [d’un spectacle, d’une conférence, etc] arribar (o fer) tard (o arribar a misses dites fam).
  12. rater sa vie frustrar la seva vida (o fracassar a la vida).
  13. rater un examen figuradament i familiarment ésser suspès -esa (o quedar malament).
  14. un écrivain raté un -a escriptor -a frustrat -ada (o malaguanyat -ada).
  15. une photo ratée fotografia una foto dolenta (o mal feta, o que ha sortit malament).
    16. verb pronominal
  16. no trobar-se. Nous nous étions ratés de peu, de poc que no ens trobem.
  17. [ne pas se suicider] fallar el suïcidi, fer un intent frustrat de suïcidi.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç