rattacher

Pronúncia: ʀataʃe
    verb transitiu
  1. tornar a lligar, relligar infr.
  2. [ses lacets, ses chaussures] (tornar a) cordar.
  3. pròpiament i figuradament lligar, connectar. Il a rattaché le fil conducteur au circuit, ha connectat el fil conductor al circuit. Un seul lien le rattachait à sa famille, un sol vincle el lligava a la seva família.
  4. figuradament relacionar, lligar. Ses études ont aidé à rattacher la magie à la religion, els seus estudis van ajudar a relacionar la màgia amb la religió .
    • incorporar, unir, annexar. Une province qui avait été rattachée à l’État, una província que havia estat incorporada (annexada) a l’Estat.
  5. être rattaché à dependre de. Un service rattaché au Ministère, un servei que depèn del Ministeri.
    6. verb pronominal
  6. [à] lligar-se.
  7. figuradament estar lligat -ada (relacionat -ada).
    • provenir. L’homme se rattache au singe, l’home prové del simi.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç