rebattre

Pronúncia: ʀ(ə)batʀ
    verb transitiu
  1. infreqüent [battre de nouveau] tornar a picar (a batre).
  2. figuradament amaçar, reblar el clau de, insistir en.
  3. [un matelas] refer.
  4. infreqüent jocs d’entreteniment tornar a barrejar.
  5. rebattre les oreilles à qqn de qqch figuradament inflar el cap a algú amb una cosa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç