refouler

Pronúncia: ʀ(ə)fule
    verb transitiu
  1. [pousser en arrière] fer anar (tirar) enrere.
  2. [faire reculer] rebutjar, foragitar, expulsar, llançar, allunyar. Ils ont refoulé les envahisseurs, han foragitat els invasors.
  3. ciències militars [une charge] atacar.
  4. tecnologia [comprimer] estampir, comprimir.
  5. figuradament [un désir, etc] sufocar, contenir, aguantar-se pron. Elle refoulait ses larmes, contenia les llàgrimes (s’aguantava el plor).
  6. psiquiatria [éliminer] inhibir, reprimir, censurar. Il avait refoulé son agressivité, havia reprimit l’agressivitat.
  7. [un liquide] tirar amunt, xuclar.
  8. [un train] empènyer enrere [amb una locomotora].
  9. refouler la marée marina, marítim anar contra la marea.
    • refouler le courant anar contra corrent.
  10. verb intransitiu
  11. no engolir. Cette tuyauterie refoule, aquesta canonada no engoleix.
  12. refouler du goulot figuradament i familiarment pudir-li l’alè.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç