Pronúncia: ʀ(ə)fule
-
verb transitiu
- [pousser en arrière] fer anar (tirar) enrere.
- [faire reculer] rebutjar, foragitar, expulsar, llançar, allunyar. Ils ont refoulé les envahisseurs, han foragitat els invasors.
- ciències militars [une charge] atacar.
- tecnologia [comprimer] estampir, comprimir.
- figuradament [un désir, etc] sufocar, contenir, aguantar-se pron. Elle refoulait ses larmes, contenia les llàgrimes (s’aguantava el plor).
- psiquiatria [éliminer] inhibir, reprimir, censurar. Il avait refoulé son agressivité, havia reprimit l’agressivitat.
- [un liquide] tirar amunt, xuclar.
- [un train] empènyer enrere [amb una locomotora].
-
refouler la marée
marina, marítim
anar contra la marea.
• refouler le courant anar contra corrent.
verb intransitiu
- no engolir. Cette tuyauterie refoule, aquesta canonada no engoleix.
- refouler du goulot figuradament i familiarment pudir-li l’alè.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç