refouler

Pronúncia: ʀ(ə)fule
    verb transitiu
  1. [pousser en arrière] fer anar (tirar) enrere.
  2. [faire reculer] rebutjar, foragitar, expulsar, llançar, allunyar. Ils ont refoulé les envahisseurs, han foragitat els invasors.
  3. ciències militars [une charge] atacar.
  4. tecnologia [comprimer] estampir, comprimir.
  5. figuradament [un désir, etc] sufocar, contenir, aguantar-se pron. Elle refoulait ses larmes, contenia les llàgrimes (s’aguantava el plor).
  6. psiquiatria [éliminer] inhibir, reprimir, censurar. Il avait refoulé son agressivité, havia reprimit l’agressivitat.
  7. [un liquide] tirar amunt, xuclar.
  8. [un train] empènyer enrere [amb una locomotora].
  9. refouler la marée marina, marítim anar contra la marea.
    refouler le courant anar contra corrent.
  10. verb intransitiu
  11. no engolir. Cette tuyauterie refoule, aquesta canonada no engoleix.
  12. refouler du goulot figuradament i familiarment pudir-li l’alè.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç