refuser

Pronúncia: ʀ(ə)fyze
    verb transitiu
  1. refusar, rebutjar.
  2. [dénier] denegar, negar.
  3. [contester] negar, no reconèixer.
  4. [de] negar-se pron (a), refusar-se pron (a).
    5. verb intransitiu
  5. marina, marítim venir de proa [vent].
  6. tecnologia [pilotis, pieu] no poder-se enfonsar.
    7. verb pronominal
  7. negar-se. Se refuser à l’évidence, negar-se a l’evidència.
  8. [être refusé] refusar-se, rebutjar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç