Pronúncia: ʀ(ə)gaʀde
-
verb transitiu
- mirar, esguardar lit, espiar reg. Regarder sa montre, mirar el rellotge.
- [suivi de l’infinitif] mirar com. Elle regardait la pluie tomber, mirava com queia la pluja.
- [être tourné vers] mirar, fer cara, donar. La maison regardait la place, la casa mirava (feia cara, donava) a la plaça.
- [concerner, intéresser] pertocar, concernir, importar. Cela ne te regarde pas, això no és cosa teva (no t’importa, d’això no n’has de fer res).
- figuradament [considérer] mirar, veure, considerar. Il ne regardait que son intérêt, ell només mirava el seu interès. Il est regardé comme un esprit moderne, se’l considera (és vist com) una persona moderna.
- mêlez-vous de ce qui vous regarde figuradament i familiarment no us fiqueu allà on no us demanen.
- regarder droit dans les (ou le blanc des) yeux mirar fit a fit (o fixament).
-
regarder d’un bon œil
figuradament
mirar amb bons ulls.
- regarder le danger en face mirar el perill cara a cara (o afrontar el perill).
- regarder qqn de haut mirar algú de dalt a baix [amb menyspreu].
- regarder qqn de travers mirar malament (o tenir mania a) algú.
- regardez-moi cet idiot ! mira que és idiota!
- regardez-moi ce travail... ! mira que aquesta feina...!
- vous m’avez bien regardé ? ja m’heu mirat bé? [no hauríeu de comptar amb mi] verb transitiu indirecte
- fixar-se pron, mirar-s’hi pron. Si l’on regarde trop la théorie, la pratique va échouer, si ens fixem massa en la teoria, la pràctica fracassarà. Regarder à la dépense, fixar-se en les despeses (mirar-s’hi).
- y regarder à deux fois pensar-s’ho dues vegades.
- y regarder de près mirar-s’hi (o mirar prim). verb pronominal
- mirar-se, esguardar-se lit. Se regarder dans les yeux, mirar-se als ulls.
- [se faire face] estar davant per davant. Ta maison et la mienne se regardaient, la teva casa i la meva estaven davant per davant.
- se regarder en chiens de faïence figuradament mirar-se fit a fit [amb ràbia].
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç