rejaillir

Pronúncia: ʀ(ə)ʒajiʀ
    verb intransitiu
  1. saltar, esquitxar. L’eau rejaillit sous les roues, l’aigua salta sota les rodes. Rejaillir sur qqn, esquitxar algú.
  2. [rebondir] rebotar.
  3. figuradament recaure, repercutir.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç