rejeter

Pronúncia: ʀ(ə)ʒ(ə)te
    verb transitiu
  1. tornar a tirar (a llançar). Il a rejeté le poisson à l’eau, va tornar a tirar el peix a l’aigua.
  2. [ne pas accepter qqch] llençar, rebutjar, tornar a llençar.
  3. [mettre ailleurs] llançar, repel·lir.
  4. esports [une balle qu’on a jetée] tornar, rebutjar.
  5. [jeter par la bouche] escopir, perbocar.
  6. [vomir] vomitar, perbocar.
  7. [expulser un objet, la mer, etc] escopir, expel·lir, vomitar.
  8. medicina [ne pas accepter un greffon] rebutjar.
  9. gramàtica [renvoyer en fin de phrase] passar.
  10. figuradament [ne pas accepter] rebutjar.
    • [qqch sur qqn] donar-li la culpa de.
    11. verb intransitiu
  11. rebrotar, rebrollar, rebrostar, rellucar.
    12. verb pronominal
  12. recular intr, fer-se enrere.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç