renâcler

Pronúncia: ʀ(ə)nɑkle
    verb intransitiu
  1. [un animal] esbufegar, rebufar.
  2. figuradament i familiarment arrufar el nas, fer mala cara, fer morros.
    renâcler à la besogne arrufar el nas per la feina (o fer la feina de mala gana), fer el (o la) ronsa (o ronsejar, o rondinar).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç