rencontrer

Pronúncia: ʀɑ̃kɔ̃tʀe
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament trobar.
  2. trobar-se pron amb. Il lui a téléphoné pour le rencontrer à la gare, li ha telefonat per a trobar-se amb ell a l’estació.
  3. [connaître qqn] trobar, conèixer.
  4. esports enfrontar-se pron a.
  5. ne pas aimer rencontrer qqn au coin d’un bois figuradament i familiarment no agradar-li trobar-se algú en un carrer fosc.
  6. on n’en rencontre plus guère ja no se’n troben.
  7. verb pronominal
  8. pròpiament i figuradament trobar-se, coincidir intr. Ils s’étaient rencontrés dans la même équipe, havien coincidit (s’havien trobat) al mateix equip.
  9. [faire connaissance] conèixer-se, trobar-se. On s’est rencontrés en vacances, ens vam conèixer durant les vacances.
  10. [confluer] confluir intr.
  11. literàriament trobar-se, entrar en contacte amb.
  12. il n’y a que les montagnes qui ne se rencontrent pas les persones es troben, que les muntanyes no (o carreters serem i pel camí ens trobarem).
  13. il se rencontre... es troben (o hi ha)... Il se rencontre des obstacles incroyables, es troben obstacles increïbles. Il s’en rencontre, se’n troben (n’hi ha).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç