Pronúncia: ʀɑ̃kɔ̃tʀe
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament trobar.
- trobar-se pron amb. Il lui a téléphoné pour le rencontrer à la gare, li ha telefonat per a trobar-se amb ell a l’estació.
- [connaître qqn] trobar, conèixer.
- esports enfrontar-se pron a.
- ne pas aimer rencontrer qqn au coin d’un bois figuradament i familiarment no agradar-li trobar-se algú en un carrer fosc.
- on n’en rencontre plus guère ja no se’n troben. verb pronominal
- pròpiament i figuradament trobar-se, coincidir intr. Ils s’étaient rencontrés dans la même équipe, havien coincidit (s’havien trobat) al mateix equip.
- [faire connaissance] conèixer-se, trobar-se. On s’est rencontrés en vacances, ens vam conèixer durant les vacances.
- [confluer] confluir intr.
- literàriament trobar-se, entrar en contacte amb.
- il n’y a que les montagnes qui ne se rencontrent pas les persones es troben, que les muntanyes no (o carreters serem i pel camí ens trobarem).
- il se rencontre... es troben (o hi ha)... Il se rencontre des obstacles incroyables, es troben obstacles increïbles. Il s’en rencontre, se’n troben (n’hi ha).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç