repentir

Pronúncia: ʀ(ə)pɑ̃tiʀ
    verb pronominal
  1. penedir-se.
    2. masculí
  2. penediment.
  3. [d’un tableau, d’un dessin] correcció f.
  4. antigament rínxol, tirabuixó.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç