repousser

Pronúncia: ʀ(ə)puse
    verb transitiu
  1. [écarter, refouler] rebutjar.
  2. rebutjar, repel·lir. Repousser l’ennemi, rebutjar (repel·lir) l’enemic.
  3. repel·lir, repugnar. Il est laid mais il n’y a rien en lui qui me repousse, és lleig, però no hi ha res d’ell que em repugni.
  4. física repel·lir. Le pôle nord d’un aimant repousse le pôle sud de l’autre, el pol nord d’un imant repel·leix el pol sud de l’altre.
  5. empènyer, apartar. Repousser une porte du pied, empènyer (apartar) una porta amb el peu.
  6. tecnologia repussar, repujar.
    • [au tour] repulsar.
  7. infreqüent [une branche] treure, rebrotar, rebrollar.
  8. [différer] ajornar, diferir, perllongar infr.
  9. figuradament rebutjar. Repousser une offre, les conseils, rebutjar una oferta, els consells.
    10. verb intransitiu
  10. rebrotar, rebrollar, rellucar, retanyar.
  11. [une plante, les cheveux, les poils] tornar a créixer.
  12. [un ressort, etc] retornar, empènyer, repel·lir.
  13. ciències militars tenir retrocés.
    14. verb pronominal
  14. rebutjar-se.
  15. tecnologia repulsar-se.
    • repel·lir-se. Les électrons se repoussent, els electrons es repel·leixen.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç