reprocher

Pronúncia: ʀ(ə)pʀɔʃe
    verb transitiu
  1. retreure, reprotxar infr, recriminar lit.
  2. [critiquer] criticar, retreure, objectar infr.
  3. familiarment tornar a la boca.
  4. reprocher un service à qqn retreure (o recordar) a algú un favor fet (o tractar algú de desagraït -ïda).
  5. reprocher un témoin dret recusar un testimoni.
    6. verb pronominal
  6. retreure’s, reprotxar-se infr.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç