répugnance

Pronúncia: ʀepyɲɑ̃s
    femení
  1. repugnància.
  2. desgana, manca d’interès. Faire qqch avec répugnance, fer una cosa amb desgana (de mala gana, a contracor).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç