Pronúncia: ʀepyɲe
-
verb transitiu indirecte
- [à] oposar-se pron (a), resistir-se pron (a), repugnar (de) lit. Il ne répugnait pas à participer à cette réunion, no es resistia pas a participar a aquella reunió.
- [dégoûter] repugnar lit, desagradar, no agradar, fer fàstic fam, desplaure lit. Il lui répugnait d’avoir à quémander, li desagradava d’haver de pidolar (de fer el pidolaire). verb transitiu
- literàriament fer fàstic a, repugnar a. La saleté de la chambre répugnait tous les visiteurs, la brutícia de l’habitació repugnava a tots els visitants.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç