Pronúncia: ʀəkeʀiʀ
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament [demander] requerir.
- [réclamer, exiger] requerir, reclamar. La situation requérait son attention, la situació requeria (reclamava) la seva atenció.
- [sommer] exigir, constrènyer, comminar, intimar.
-
dret
demandar, requestar, requerir, reclamar.
Le juge l’avait requis, el jutge l’havia demandat (li havia presentat una requisitòria) .
• requérir l’application de la loi requerir l’aplicació de la llei.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç