requérir

Pronúncia: ʀəkeʀiʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament [demander] requerir.
  2. [réclamer, exiger] requerir, reclamar. La situation requérait son attention, la situació requeria (reclamava) la seva atenció.
  3. [sommer] exigir, constrènyer, comminar, intimar.
  4. dret demandar, requestar, requerir, reclamar. Le juge l’avait requis, el jutge l’havia demandat (li havia presentat una requisitòria) .
    requérir l’application de la loi requerir l’aplicació de la llei.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç