rester

Pronúncia: ʀɛste
    verb intransitiu
  1. restar, quedar-se pron. Nous sommes restés à Paris cinq jours, vam restar (ens vam quedar) a París cinc dies. Rester au lit, à table, quedar-se al llit, a taula. Rester célibataire, quedar-se solter.
  2. restar, quedar. Cela doit rester entre nous, això ha de quedar entre nosaltres. Il ne reste qu’un bout de pain, només queda (resta) un tros de pa.
  3. [continuer à être] continuar essent, ésser encara. Il reste jeune, encara és (continua essent) jove. Je veux rester moi-même, vull continuar essent jo mateix.
  4. ésser, estar. Le magasin restera ouvert jusqu’à vingt heures, el magatzem estarà obert fins a les vuit del vespre.
  5. quedar, restar, perdurar, romandre. Il s’agit d’un problème qui restera, es tracta d’un problema que perdurarà.
  6. regionalisme [habiter] viure.
  7. [en comptant] quedar-ne. Trois ôté de cinq il reste deux, si en treus tres de cinc en queden dos.
  8. [à] quedar-se, restar lit [amb gerundi]. Il est resté à fumer pendant deux heures, s’ha quedat fumant durant dues hores .
    • quedar (per), faltar (per). Il reste beaucoup à faire, queda (falta) molt per fer. Cent euros restaient encore à payer, encara quedaven per pagar cent euros.
  9. cela me reste sur le cœur (ou l’estomac) tinc un pes a l’estómac (o em costa de pair).
  10. cela reste à prouver això falta demostrar-ho (o això s’ha de demostrar).
  11. en rester estar (o trobar-se). Où en est-elle restée de son travail ?, per on va de la feina? .
    • quedar-se (o restar). Ils en sont restés démodés, s’han quedat (han restat) antiquats.
  12. il ne me reste plus qu’à vous remercier no puc més que agrair-vos.
  13. il (n’en) reste (pas moins) que no és menys cert que. Il n’en reste pas moins qu’elle est une très bonne actrice, no és menys cert que és molt bona actriu.
  14. ne pas rester les bras croisés no quedar-se (o no restar) amb els braços plegats.
  15. reste à savoir (només) falta saber.
  16. rester de marbre figuradament quedar-se de pedra (o restar glaçat -ada).
  17. rester en chemin (ou en route) quedar abandonat -ada.
  18. rester en travers de la gorge [qqch, qqn] entravessar-se.
  19. rester sur quedar-se (o restar) amb. Il faut ne pas rester sur cette impression, no ens hem de quedar amb aquesta impressió.
  20. rester sur la bonne bouche quedar-se amb bon gust de boca (o amb una bona impressió).
  21. rester sur le carreau [être blessé] caure rodó -ona (o estès -esa, o quedar estès -esa).
    • figuradament [être laissé pour compte] deixar plantat -ada.
  22. rester sur place restar (o quedar-se) quiet -a (o immòbil).
  23. rester sur son travail eternitzar-se (o encantar-se fam) en la feina.
  24. restons-en là quedem-nos aquí (o deixem-ho així, o no en parlem més).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç