retarder

Pronúncia: ʀ(ə)taʀde
    verb transitiu
  1. endarrerir, retardar, atardar infr, detardar infr.
  2. (fer) retardar, fer fer tard fam. L’accident m’a retardé, l’accident m’ha retardat. Je ne voudrais pas vous retarder, no us voldria fer fer tard.
    3. verb intransitiu
  3. retardar-se pron, anar (fer) tard. Je retarde de dix minutes, em retardo deu minuts (vaig deu minuts tard).
  4. [faire tard qqch] endarrerir-se pron.
  5. [une montre] retardar, endarrerir-se pron.
  6. familiarment [découvrir tard une chose] no estar ben informat -ada, no estar al dia, anar endarrerit -ida.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç