Pronúncia: ʀ(ə)t(ə)niʀ
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament retenir. On lui a retenu une partie de son salaire, li han retingut una part del salari. Je ne veux pas te retenir plus longtemps, no et vull retenir més temps.
- [arrêter] retenir, detenir. Ils le retenaient en otage, el retenien com a ostatge. Ton travail a retenu toute son attention, la teva feina ha retingut tota la seva atenció.
- [maintenir, attacher] mantenir, tenir. Ses occupations le retenaient loin de la ville, les seves ocupacions el mantenien lluny de la ciutat.
- [tenir] agafar, subjectar, aguantar, retenir. Ses cheveux étaient retenus par un élastique, tenia els cabells agafats amb una goma. Il retenait son souffle, aguantava (retenia) la respiració.
-
[une place, un fauteuil]
reservar, guardar.
• [une chambre, une date pour une réunion] reservar. - matemàtiques [dans des comptes] portar-ne. Je pose 4 et je retiens 1, poso el 4 i en porto 1.
-
[garder dans sa mémoire]
recordar, retenir.
Retiens bien ce que je vais te dire, recorda bé el que et diré .
- aprendre, guardar a la memòria.
- [en mal] recordar-se de, no oblidar.
- figuradament dret tenir en compte.
- je ne vous retiens pas us en podeu anar (o us podeu retirar, o se’n pot anar, o es pot retirar).
- je te retiens ! familiarment ja me’n recordo de tu (o ja me les pagaràs)!
- plus rien ne le retient à la vie ja no hi ha res que el lligui a la vida.
- qu’est-ce qui vous retient ? què us reté aquí? (o què us impedeix, o què us priva) de partir?
- retenir qqn à dîner fer quedar algú a sopar.
- retenir qqn de parler privar (o impedir) de parlar (o frenar).
- retenir qqn par le pan de sa veste pròpiament i figuradament agafar algú per la jaqueta.
- retenir sa langue figuradament aguantar-se (o mossegar-se) la llengua. verb pronominal
- aguantar-se, agafar-se.
- [se contenir] retenir-se, contenir-se, aguantar-se.
- familiarment [ses besoins] aguantar-se.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç