Pronúncia: ʀ(ə)tiʀe
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament [mettre dehors, faire abandonner, supprimer] retirar.
- [un coup de feu] tornar a tirar (a disparar).
- arts gràfiques tornar a tirar, retirar.
- [le sort] tornar a tirar [a la sort].
- [éloigner] retirar, apartar. Il retira ses mains, va retirar (va apartar) les mans.
- [ôter, enlever] treure, retirar. La police avait déjà retiré le corps de la chaussée, la policia ja havia retirat el cos de la calçada. On l’avait retiré de prison, l’havien tret de la presó. Il a retiré le gâteau du four, ha tret (retirat) el pastís del forn. Il a retiré de l’argent à la banque, ha tret (retirat) diners del banc.
- [ôter un vêtement] treure’s pron, llevar-se pron.
- figuradament [obtenir en bénéfice, recueillir] treure, aconseguir, obtenir. On me retirera difficilement de l’idée que je dois gagner le concours, no em trauran fàcilment del cap que jo haig de guanyar el concurs.
- retirer sa confiance retirar la confiança.
- retirer son amitié retirar l’amistat [a algú]. verb pronominal
- retirar-se. Se retirer d’une affaire, d’un combat, retirar-se d’un negoci, d’un combat. Les eaux se sont retirées, les aigües s’han retirat.
- [revenir à la maison] retirar intr. Les gens du village se retirent de bonne heure, la gent del poble retiren d’hora.
- [s’éloigner] retirar-se, assolar-se infr.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç