Pronúncia: ʀ(ə)v(ə)niʀ
-
verb intransitiu
- tornar a venir, tornar. Il devait revenir le lendemain, havia de tornar (a venir) l’endemà. Elle n’était pas revenue nous visiter, no havia tornat a visitar-nos (a venir de visita).
- pròpiament i figuradament tornar, retornar, venir. Je reviens tout de suite, torno de seguida. Il faut revenir à notre sujet, hem de tornar al nostre tema.
- [venir une seconde fois] revenir, tornar. Le courage lui revint, li va revenir (tornar) el coratge. C’est un sujet qui revient souvent dans la conversation, és un tema que surt (que torna a sortir) sovint a la conversa.
- [sortir d’un état] sortir, refer-se pron de.
- [avoir lieu] caure, escaure’s pron.
- infreqüent [convenir] escaure, adir-se pron, fer peça.
-
figuradament
venir a la memòria.
- [en rabattre] abandonar. Il est revenu sur ses prétentions, ha abandonat les seves pretensions.
- [sortir d’une erreur] sortir(-se’n).
- familiarment [plaire] caure bé, agradar, fer goig, fer peça, anar a l’hora.
- [échoir] pertocar, tocar, correspondre. C’est à lui qu’il revient d’assumer ses responsabilités, és a ell a qui correspon d’assumir les responsabilitats.
- [coûter au total] resultar, sortir, pujar. Cela revient cher, (això) resulta (surt) car.
- [un aliment] tornar a la boca.
-
[sur]
[reprendre un sujet]
tornar a parlar (de).
Nous reviendrons sur cette affaire, tornarem a parlar de la qüestió .
• [se dédire de son opinion] repensar-se (de), desdir-se (de). Il est revenu sur sa décision, s’ha desdit de la seva decisió. Elle est revenue sur sa parole, s’ha desdit de la seva paraula. - ça me revient ! familiarment ara hi caic (o ja hi caic)! [ara me n’he recordat].
- cela revient à dire... això ve a (o vol) dir... (o això és el mateix que dir...)
- cela revient au même ve a ésser això mateix (o ve a ésser el mateix).
-
être revenu
figuradament i familiarment [devenir propre]
fer-se net -a.
Les draps de lit sont revenus, els llençols s’han fet nets .
• être revenu de [une opinion, une prétention, etc] estar desenganyat -ada de. - faire revenir [un aliment] sofregir (o daurar, o fer enrossir).
- il n’en revient pas familiarment no se’n sap avenir.
- il n’y a plus à y revenir no en parlem més (o no se n’ha de parlar més, o no hi ha res més a tractar).
- revenir à la vie (re)tornar a la vida (o revifar-se, o reviscolar-se).
- revenir à (l’esprit ou la mémoire de) qqn venir a la memòria o al cap (o caure-hi fam).
- revenir à (ou aux oreilles de) qqn arribar a algú (o a les orelles d’algú).
- revenir à soi tornar en si (o revenir).
- revenir là-dessus (ou y revenir) tornar a tractar la qüestió o el tema (o tornar-hi).
- revenir sur le compte de qqn familiarment canviar de parer sobre algú.
-
revenir sur le tapis
figuradament
tornar a sortir (o a estar damunt la taula).
• revenir de loin sortir-ne d’una bona (o tornar a néixer). - s’en revenir de infreqüent tornar (o retornar, o retornar-se’n, o venir-se’n) de.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç