Pronúncia: ʀigɔle
-
verb intransitiu
- popularment xalar, divertir-se pron, passar-s’ho pron bé, riure. On a beaucoup rigolé, ens hem divertit molt (hem rigut molt).
- bromejar, fer broma (gresca). Je ne dis pas ça pour rigoler, no ho dic pas per a bromejar (a tall de broma).
- aimer rigoler ésser de la broma.
- en rigoler riure (o prendre-s’ho rient, o prendre-s’ho de broma).
-
il n’y a pas de quoi rigoler
no és (pas) divertit (o no fa pas riure).
• [c’est sérieux] no és cosa de broma (o no és pas cap broma). - tu rigoles ! familiarment ho dius de broma! verb transitiu
- fer reguerons (o regueralls).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç